PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Llengua castellana i literatura

Estructura de l’examen

"Anàlisi i comprensió d’un text en llengua castellana i resposta a qüestions de llengua i de literatura relacionades amb el text".

Les proves de Llengua catalana i literatura i de Llengua castellana i literatura tenen la funció fonamental d’avaluar les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.

Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s’avalua la comprensió d’un text, en la segona l’expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques referides al text.

La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència totes les preguntes. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: un primer text és literari i el segon d’un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.).

L’estudiant ha d’escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d’alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d’Educació:

• Carmen Laforet, Nada
• Miguel Mihura, Tres sombreros de copa

En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumne. L’examinand s’ha de limitar a contestar allò que la pregunta demana. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:

• Preguntes de lectura crítica sobre diverses parts d’un text.
• Preguntes adreçades a determinar el significat d’una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l’elaboració d’un resum o un esquema, la justificació del títol del text, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un argument i reconèixer la coherència o incoherència d’un raonament.
• Preguntes adreçades a avaluar l’habilitat d’analitzar idees, opinions i arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, correlacions de temps verbals i sobre l’ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió d’un text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.

En la segona part, destinada a l’elaboració d’un escrit propi d’unes 200 paraules, l’estudiant ha de demostrar la seva capacitat d’estructurar, de desenvolupar i d’argumentar idees entorn d’un dels dos temes que es proposen, sempre relacionats amb el text de l’opció triada, i de fer un comentari crític sobre el seu contingut. Un tema versarà sobre trets generals del discurs literari, amb atenció especial als seus gèneres i recursos, i podrà fer referència explícita a alguna de les lectures obligatòries de la matèria comuna de Llengua castellana i literatura. L’altre tema serà obert, tanmateix suggerit pel text de l’opció triada.

La tercera part demana una reflexió lingüística sobre el text i conté preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics i ortogràfics que s’hi relacionen:

• Preguntes sobre l’estructura del text: els connectors.
• Preguntes sobre l’oració composta: coordinació i subordinació.
• Preguntes sobre funcions sintàctiques.
• Preguntes sobre lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia, hiponímia.
• Preguntes sobre procediments lingüístics de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.

En les preguntes de sintaxi l’alumne ha de demostrar que sap identificar l’estructura oracional, que sap reconèixer categories gramaticals i funcions sintàctiques, i diferents tipus d’oracions. En el cas que es demani d’analitzar sintàcticament una oració o un sintagma, no s’exigeix l’ús de diagrames. Sigui con sigui, la resposta ha de ser precisa, raonada i coherent, i ha de contenir l’explicació de les sigles, si se’n fan servir.

Criteris generals d’avaluació

El valor de la primera part, de comprensió d’un text, és de quatre punts, el de la segona, d’expressió escrita, de dos punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de quatre.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi una o dues preguntes de tipus objectiu; el valor de cadascuna és de 0,50 punts. En aquestes preguntes sempre hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l’alumne tria la resposta correcta té una puntuació de 0,50, si no respon la pregunta, no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia, tindrà un descompte de 0,15.

Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]

• Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts.
• Si són d’ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
• Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
• Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins del marc de cadascuna de les preguntes afectades, no se’ls aplicarà cap límit.

 
Criteris de valoració de la redacció [Expressió escrita i comentari crític] [Segona part de l’exercici (2 punts)]

Punts Valoració 2 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. Presenta tesi i arguments de manera ordenada, amb paràgrafs, signes de puntuació i marcadors discursius. Mostra riquesa i precisió lèxica, maduració sintàctica i correcció normativa. 1.5 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. També ordena tesi i arguments, però mostra algunes limitacions expressives pel que fa al lèxic, a la sintaxi o a les normes de correcció. 1 L’escrit presenta alguna confusió, ambigüitat o incongruència en l’expressió de les idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire ordenats i contenen errors importants d’expressió i de normativa. 0.5 L’escrit mostra limitacions importants, tant pel que fa al contingut (idees incoherents, poc clares) com a la forma (errors normatius, pobresa d’expressió). 0 L’escrit és deficient. No formula amb ordre i claredat les opinions de l’autor. Mostra errors greus i reiterats d’expressió i de normativa. L’escrit no s’ajusta a cap dels dos temes proposats.